Són sociables les nostres tortugues?

Hem estat observant les nostres tortugues, i  fixant-nos amb el seu comportament, ens en hem adonat que sempre cada una va a la seva. No es relacionen entre elles excepte per passar-se una sobre l’altre. A partir d’aquí comença un debat sobre com és que no es relacionen entre elles dues.

- Fa unes setmanes que anem observant les tortugues i veiem que mai estan juntes. Les dues   tortugues estan a diferents racons...

- Com pot ser?

- No ho se... potser passa com amb els gossos que dues femelles es porten malament entre      elles, però com encara no podem conèixer el seu sexe... no podem saber si és això!

- I com ho podem saber?

- Les podem posar a fora juntes! A veure que passa!

Les col·loquem a fora de l’aigua juntes, una davant de l’altre i observem que es queden quietes. Es queden cara a cara sense fer res uns 20 segons i després una marxa cap a l’altre banda.

- Què em observat amb això?

- Doncs que entre les dues tortugues hi ha indiferència. Potser al principi si que s’han quedat     com parades observant, però amb poc temps cadascuna ha fet la seva.

- Amb això podem conèixer que malament no es porten, ja que al principi, al posar-les juntes       teníem por que es poguessin fer mal entre elles.

- Sí, però tampoc es porten bé. Deu ser que les tortugues no es relacionen entre elles, són           autònomes.

- Amb els humans es relacionen?

- Diria que no, perquè sempre que l’agafo vol marxar, és com si tingués por. Pensava que           amb el temps s’aniria acostumant però veig que no.

De moment deixem aquest diàleg ja que s’ha d’anar observant per veure si amb el temps si és relacionen entre elles o continuen igual.

Al cap d’uns dies, tornem a obrir el diàleg quan observem que les tortugues estan damunt la pedra, i una sobre de l’altre.

- Què està passant?

- Ostres! Les tortugues estan molt juntes! Potser és perquè s’estan reproduint.

- Si? Saps com es reprodueixen les tortugues?

- La veritat és que no, però suposo que es així, ja que és com ho fan molts animals.

- D’acord!  I si és veritat que és així, com sabrem si està embarassada?

- Perquè veurem ous per aquí dins.

- Les tortugues són ovípars o vivípars?

- Diria que són ovípars, però no ho sé segur.

Després d’arribar al tema sobre la seva reproducció, i quedar-nos amb el dubte, buscàrem informació sobre com es reprodueixen per tal de descobrir-ho. Un punts d’informació que hem trobat, on la informació és molt interessant és aquesta pàgina web:

http://www.xtec.cat/~aarderiu/projecte%20tortuga/pagina%20web/reproduccio.htm

A partir d'aquí, podem trobar entre tots la resposta a la pregunta que no sabíem.

Per què no mengen les nostres tortugues?

Després d’un temps de tenir les tortugues hem tingut un diàleg molt interessant d’un tema que feia molt temps que ens preguntàvem. El fet és que observàvem que cada dia les tortugues tenien menjar, i asseguraríem que la mateixa quantitat que vam posar el dia anterior. A partir d’aquí va sorgir el diàleg següent:

-          - Us en adoneu que les tortugues tenen menjar?

-          - Sí que es veritat, m’hi fixo cada dia i no ho puc entendre... Per què no mengen res?

-          - Mmm... potser és per el canvi d’hàbitat que fa que no mengin.

-          - Perquè?

-          - Potser estan espantades, i al tenir por no tenen gana...

-          - És possible que sigui això! I què podem fer?

-          - Estaria bé que primer asseguréssim que no mengen res!

-          - I com ho podem assegurar?

-          - Per exemple mesurant la quantitat de menjar que els hi posem, i al dia següent tornant-ho         a observar.

-          - I com ho podem observar?

-          - Pesant el menjar abans de posar-lo dins.

-          - I el dia següent com sabràs el pes si el menjar està dins l’aigua...?

-          - Es veritat... podem contar les gambes que hi posem!

-          - D’acord! Fem-ho així!

Després de contar mes o menys les gambes que els hi donem observem que és complicat tornar-ho a contar, ja que dins l’aigua s’enganxen a les pedres i poden quedar mes amagades. Tot i això observem una mica per sobre hi veiem que més o menys hi ha la mateixa quantitat que la que vam posar.

Així doncs continuem amb el diàleg per tal d’intentar conèixer que els hi passa per no menjar.

-          - Hem comprovat que no mengen o que mengen molt poc, i amb els dies que fa que les             tenim haurien de penjar més per sobreviure. Què els hi passa? Com ho podem solucionar?

-          - Potser és el menjar que no els hi agrada!

-          - Cert, i què podem fer?

-          - Podem demanar als companys de l’altre grup que ens deixin provar el seu, que potser               menjaran.

Però res d’això funciona i observem que continuen sense menjar o menjant poc, fins que a partir d’un supòsit ens obra un altre camí per descobrir.

-          - Potser el què passa és que tenen l’estomac petit i mengen poc. Llavors sí que mengen              però no es nota gaire.

-          - És possible! Sabeu com tenen l’estomac les tortugues?

-         - No ho sé! Però suposo que el tenen semblants a nosaltres, com la majoria dels òrgans              interns que tenen!

-          - Si? Com és una tortuga per dins?

A partir d’aquí investiguem com són les tortugues per dins, i així també coneixem com tenen l’estomac per tal d’arribar a respondre la nostra pregunta inicial.

Algunes de les pàgines d'interès que són molt interessants per buscar la informació són les que hi ha a continuació:

http://www.infovisual.info/02/020_es.html
http://atlasanatomiaamazonia.uab.cat/taxonomia_aparatos.asp?especie=17&aparato=1

Tot i la informació que anem aconseguint per conèixer més a les nostres tortugues, anirem observant si amb el temps van menjant una mica més, i per tant, descobrir també, si és el nou hàbitat que fa que no mengin gaire o res.

Com creixen les tortugues?

Un dels aspectes que ens hem preguntat és com creixen les tortugues. Fa uns dies vam veure de què estava formada la seva cuirassa i que formava part de l'esquelet de la tortuga. Com que la tortuga és un rèptil, ens vam preguntar si mudaven la pell. I com ho fan per fer créixer la cuirassa?

Vam estar discutint una estona i van sorgir algunes hipòtesis, com per exemple que les tortugues mudaven la pell i la cuirassa, però no com ho farien les serps (tota de cop), sinó que ho farien a poc a poc (igual que fem els humans). També  vam pensar que la cuirassa simplement creix, ja que forma part del seu esquelet, però, justament per aquest motiu, no la muden.

Vam comentar que hi ha insectes amb exoesquelet que quan el muden ho fan tot de cop i passa un temps fins que el nou esquelet extern adopta les propietats que ha de tenir.

Llavors ens vam preguntar quines avantatges presentaven els esquelets externs als interns, a part del de protecció que ja havíem vist. Vam pensar potser pesava menys i els permetia moure's més ràpidament. Per altra banda també va sorgir la idea que l'exoesquelet podia dificultar el moviment i per tant la hipòtesi anterior no seria certa.

Després de discutir durant una estona vam arribar a la conclusió que les tortugues no mudaven la cuirassa de cop, ja que formava part del seu esquelet i per tant era impossible, així doncs ha d'anar creixent. Per altra vam pensar que l'esquelet extern de les tortugues pesava més que no pas si tinguessin esquelet intern, i feia que es moguessin més lentament, però els compensava el fet que les protegia exteriorment.

Després de parlar vam resoldre en informar-nos sobre el tema i vam trobar que la cuirassa de les tortugues creix juntament amb l'animal, però, a més a més, també la muden a poc a poc (de la mateixa manera que els humans mudem la pell) i per aquest motiu amb llum solar fixen ràpidament el calci, fet que permet que tinguin la cuirassa permanentment. 

També vam descobrir que l'esquelet extern és molt pesat, motiu pel qual només el tenen animals de mida petita o mitjana. Però és força comú en animals aquàtics, ja que degut a la pressió de l'aigua el seu pes és menor. I en el cas dels animals marins, gràcies a la sal de l'aigua, la cuirassa pot ser més gran.

Fonts d'informació:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Esquelet#Esquelet_extern
http://ca.wikipedia.org/wiki/Tortuga#Closca

La closca (cuirassa) de les tortugues

Sempre ens ha cridat molt l’atenció la closca de les nostres tortugues, ens hem preguntat moltes vegades el perquè tenen closca, quina funció té, de què esta formada etc. Avui ens hem decidit a investigar sobre aquest element morfològic de les tortugues per intentar respondre les diferents preguntes plantejades:

-De que esta formada la closca de les tortugues?

-Com esta "enganxada" la closca al cos de les tortugues?

-És cert que els serveix d'element protector?

-Les tortugues fan servir la closca com si fos casa seva?

-Els serveix també per protegir els seus òrgans més delicats?

 

El primer és que no es diu closca sinó cuirassa, i tot i que,  a nosaltres a simple vista ens sembla que només esta format per una sola capa no és així en te tres.

1. La externa queratinosa d’origen dèrmic, transformada en una capsa de plaques queratinoses, com ara les ungles, encara que, algunes estan transformades en pell suau .

2.Capa dèrmica bascular.

3.La interna formada per una adaptació de les costelles.

La cuirassa de les tortugues està formada generalment per plaques òssies revestides de plaques queratinitzades, i a vegades només per plaques còrnies. Es divideix en el plastró (part ventral) i l'escut(part dorsal). La columna vertebral i les costelles es fusionen formant plaques sota la pell i formen la closca. Exteriorment a la pell, la closca està coberta per escuts, plaques còrnies que la protegeixen de manera més eficaç.

La cuirassa esta enganxada al cos de les tortugues mitjançant una soldadura que tenen a la part central de la columna vertebral (a l'esquena) i la part interior esta estructurada per plaques òssies que deriven de les costelles.

Pel que fa a les funcions de la cuirassa de les tortugues aquesta compleix multitud de funcions entre elles les següents:

-La funció principal de la cuirassa de les tortugues és la de DEFENSA

És a dir, la protecció, davant dels depredadors, la cuirassa de la majoria de tortugues es composa de plaques rígides que recobreixen un esquelet ossi de gran fortalesa. La cuirassa cobreix la zona superior, inferior i lateral, deixant només dos obertures a la zona anterior (el cap i les potes davanteres) i a la zona posterior (per les potes darreres i  la cua)

A par de la duresa,  de la cuirassa la tortuga  te altres elements i formes que els ajuda a protegir-se dels depredadors.

-La cuirassa també serveix de camuflatge per les tortugues

La majoria de les espècies aquàtiques tenen una coloració de la cuirassa fosca que les camufla amb el fons i una coloració de la part de sota de la cuirassa (plastró) més clara per si se les observa des de sota es camuflin amb la coloració del cel.

Algunes també tenen colors i formes que els permeten camuflar-se en sortir de l'aigua. Com les nostres que són tortugues aquàtiques Californianes i se les pot confondre fàcilment amb la vegetació aquàtica

FONTS:

http://palaeos-blog.blogspot.com.es/2013_07_01_archive.html

Com classifiquem a les tortugues dins del regne animal?

Abans de començar l'observació de les tortugues nosaltres ja sabíem que eren rèptils, però el que no sabem es quines característiques tenen els rèptils ja que dins d'aquest grup trobem animals molt diferents com poden ser les tortugues, les serps o els cocodrils. Per tant ens hem plantejat les següents preguntes amb la intenció de cercar informació per conèixer millor aquest tipus d'animals.

    -Com són els rèptils? Quines característiques tenen? Es divideixen en subgrups? En que es diferencien les tortugues dels altres rèptils?

Els rèptils són animals vertebrats. Els primers rèptils van viure ara fa uns 320 milions d'anys. És el primer grup de vertebrats clarament terrestres amb una adaptació bàsica per evitar la pèrdua d’ aigua: una pell impermeable.

El nom de rèptils fa referència al fet que molts d’ells es mouen reptant, és a dir arrossegant la part ventral mentre es desplacen sobre les quatre potes. No és el cas de les tortugues.

Bona part del rèptils varen desaparèixer a conseqüència, dels efectes provocats per l’impacte d’un gran meteorit. No tothom està d’acord amb aquesta teoria, però el fet és que els rèptils vivents són una representació molt reduïda de la gran varietat de rèptils que hi havia ara fa 60 milions d’anys.

Els rèptils actuals comprenen unes 6500 espècies repartides en quatre grups principals: 

1) Els quelonis: unes 270 espècies de tortugues marines, d’aigua dolça i terrestres.

2) Els sauris: més de 3700 espècies de sargantanes, llangardaixos, camaleons, dragons i iguanes

3) Els ofidis: unes 2300 espècies de serps de tota mena 

4) Els crocodilians: les 22 espècies de caimans, cocodrils i gavials

L'aigua del terrari de les tortugues ha de ser de 26º aproximadament. Això es degut a que les tortugues, al ser reptils, la seva sang no es freda, sinó que la temperatura del seu cos depen de l'ambient.

La immensa majoria dels rèptils són carnívors.  En general, la mida de les preses, des d’ invertebrats fins a mamífers, està d’acord amb la mida del depredador. Tot i això, moltes serps son capaces d’ ingerir preses molt més grans que elles mateixes gràcies a que la l’ articulació entre el crani i la mandíbula inferior és molt mòbil. 

Només les iguanes, els llangardaixos de cua espinosa i algunes tortugues terrestres, com la tortuga mediterrània, són animals herbívors tot i que poden menjar ocasionalment algun invertebrat o restes d’animals morts.

Els Rèptils. Són els vertebrats que presenten el cos recobert d'escates epidèrmiques còrnies (la mateixa substància que forma les nostres ungles i el nostre pel), tenen respiració pulmonar i es reprodueixen per fecundació interna i ous proveïts d'un embolcall calcari (closca) que els permet suportar ambients molt secs. Poden presentar quatre potes com les sargantanes o mancar d'elles com les serps. Les escates dels rèptils, a diferència de les dels peixos, són epidèrmiques, seques i impermeables, el que els permet suportar ambients molt secs.

Es distingeixen tres parts : cap, tronc i cua.

• Cap. Presenta dos orificis nasals, una boca proveïda de dents, que de vegades posseeixen glàndules verinoses (serps), o de bec corni (tortugues) i dos ulls proveïts de parpelles.

• Tronc. Presenta 4 extremitats acabades en cinc dits separats (llangardaixos), en dits units per membranes (tortuga d'aigua europea), o en aletes (tortuga llaüt). També hi ha rèptils que manquen d'extremitats (serps). Les extremitats s'articulen lateralment per la qual cosa caminen arrossegant el ventre sobre la superfície (reptació). Només durant un curt període de temps poden caminar sense reptar. Molts antics rèptils, si podien caminar sobre quatre potes (per exemple els diplodocus i els estegosaures) o sobre dues potes (per exemple els tiranosaures). .

• Cua. Va des de la cloaca fins el final.

Per conèixer més coses sobre els rèptils podeu veure els següent documental que és molt interessant:

FONTS:

Anfibios y reptiles - Guia visual. 2006. Barcelona. Editorial: Oceano

http://www.xtec.cat/~ajimeno/cn1eso/19reptilsiocells/19reptilsiocells.htm

Com respiren les tortugues sota l'aigua?

Des de que tenim les tortugues al laboratori,  hem observat que estan constantment nervioses i  pensem que no gaudeixen gaire de la peixera on estan. Aquestes tortugues són d'aigua dolça però hi estan molt poc a dintre, constantment busquen la superfície .

 En principi ens hem preguntat pels factors que poden intervenir en aquesta fet. Hem parlat  sobre la possibilitat que la temperatura de l'aigua no es  l'adequada o que l'oxigen no es suficient. Però abans  de  donar resposta a aquesta preguntes,  una companya  va formulqr la següent  pregunta: Com respiren les tortugues sota l'aigua? 

Tot i que sabem que respiren sota l'aigua, no sabem exactament com. Per això, vam agafar una  tortuga per veure si tenia branquies com els peixos, però no les vam  veure. A continuació, vam  observar-les dins de l'aigua per veure si feien algun  moviment amb la boca, però tampoc vam poder aclarir-nos. 

Arran  d'aquest  nou  interrogant,  vam fer diferents hipòtesis:

Suposo que tenen algun òrgan! 

Pot ser no ho fan i per això no estan molta estona sota l'aigua. 

I si ho fan per els orificis que tenen al nas?.

Ningú de nosaltrres hem sabut donar resposta. Així doncs, hem cregut que la nostra següent observació i investigació  seria sobre la pregunta plantejada anteriorment. "Com respiren les tortugues sota l'aigua?" Per  fer aquesta recerca, hem quedat en buscar informació  i contrastar si alguna de les nostres hipòtesis  coincidia amb la informació triada.  

Després de la recerca hem trobat  que:

• Les tortugues, igual que la majoria dels animals terrestres , té un conjunt de pulmons amb què respira. En augmentar la seva activitat, també ho fa la demanda d'aire.

• De petites neixen amb brànquies i a mesura que es van fent grans van substituint les brànquies per pulmons.

• La tortuga, depenent de l'espècie, poden aguantar la respiració durant molt de temps sota l'aigua. La quantitat de temps que poden aguantar la respiració està proporcionalment relacionada amb com és d'activa . 

Alguns estudis diuen que les tortugues pràcticament no respiren en absolut. En canvi, poden prendre l'aire per una zona diferent del cos i per tant per mitjans diferents als pulmons tradicionals. Estudis posteriors van mostrar que l'aire s'absorbeix realment a través de les brànquies, situades al coll en algunes i a través de la pell del coll en altres. També a prop de la zona anal de la tortuga, on s'absorbeix l'aire a través de dos sacs. Aquests sacs, com la gola, tenen petits vasos sanguinis capil·lars  que poden absorbir l'oxigen necessari l'aigua.

Bé,  com a grup, ens queda clar que les tortugues tenen diferents maneres de respirar sota l'aigua  depenent del tipus. Per exemple:

• La tortuga  "almizclera"  habita al sud del Canadà i l'est dels Estats Units. És una petita tortuga d'aigua dolça. Passa gairebé tot el temps sota l'aigua i només surt a terra per posar ous (si és femella). Ho fan sense cap dificultat perquè al mateix temps poden respirar per la llengua. Les papil· les de la llengua estan adaptades per extreure l'oxigen de l'aigua. Així, poden passar llargs períodes sota la superfície sense necessitat de sortir a l'exterior.

• Diverses tortugues de coll de serp australianes, també d'aigua dolça, respiren per la claveguera. La tortuga de "Fitzroy" i diverses espècies del gènere Elseya són capaces de bombar aigua a través de l'anus fins a seixanta vegades per segon, de manera que tenen un flux sempre renovat d'aigua rica en oxigen on passa per unes càmeres situades a la claveguera que contenen uns òrgans semblants a brànquies que extreuen l'oxigen. 

En el cas de les nostres tortugues "californianes", podem afirmar que  necessiten estructures branquials per a viure i  malgrat tenir unes certes peculiaritats, la seva respiració és completament pulmonar.

Què són les nostres tortugues?

Un cop hem tingut el terrari preparat i hem posat les tortugues a l’aigua les hem estat observant i ens hem preguntat vàries preguntes, una d’aquestes és: quin és el sexe de les nostres tortugues? Amb aquesta pregunta hem obert un diàleg per intentar saber què eren, fins que un de nosaltres a agafat una tortuga i la ha mirat per sota per si veia alguna cosa. Desprès d’aquest gest, tots ens hem posat a riure, però en realitat cap sap com s’observa això. A més, també hem pensat que potser la que era més gran era el mascle i l’altre la femella, etc.

Desprès de les preguntes que hem tingut sobre si es mascle o femella hem decidit buscar informació i portar-la per detectar què és cada tortuga.

Un cop hem tingut la informació recollida, sabem que el sexe de les tortugues s’observa a partir d’uns punts concrets:

• Mida: Els mascles són més petits que les femelles, sempre que tinguin la mateixa edat.

• Mida de la cua: Els mascles presenten cues més gran i més gruixudes.

• Llargada de les ungles: Els mascles tenen les ungles de les potes davanteres molt més llargues.

• Forma de la closca inferior: Les femelles la tenen plana, en canvi, els mascles la tenen amb forma corva, com amb forma de U,  ja que per aparellar-se el mascle s’ha de posar sobre la femella i així es pot aguantar bé.

Tot i aquests aspectes que hi han per detectar-ho, de moment és molt complicat observar-ho perquè això es detecta quan són més grans, i les nostres encara no tenen l'edat suficient per detectar aquests aspectes amb seguretat.

Així doncs, ens hem posat a observar les tortugues i hem arribat a la hipòtesis que, tot i no poder-ho saber segur, potser una d'elles és el mascle, ja que ara mateix, amb una de les úniques coses que podem observar és la seva vida, i una és més gran que l'altre.

Seguirem observant per tal d'anar veient la seva evolució, i així detectar més aspectes per determinar el ssexe de cada tortuga.

Aspectes Bàsics per cuidar una tortuga d'aigua

Alimentació:
Les tortugues d’aigua s’han d’alimentar amb una dieta correcta. Hi ha pinsos, en format de “pellet”, específics per a tortugues. Els millors són els que tenen un alt contingut en proteïna i moderat en greixos. Cal evitar l’alimentació basada en gambes ja que no aporten molts dels components necessaris. Una altra opció seria comprar peix petit o demanar restes de peix a una peixateria, triturar-ho tot i congelar-ho en porcions petites. Quan sigui l’hora de donar-los el menjar es trau del congelador i es tira directament a l’aigua.

Hibernació:Les tortugues han d’hibernar cada hivern. No obstant, per a les més petites, no es recomana una hibernació estricta, perquè tenen poques reserves energètiques.Si estan dins de casa, amb la calefacció, no hibernaran. Per això, cal deixar-les al lloc més fred de la casa o allà on no hi hagi calefacció.

Suplement de Calci: 
Sobretot per a les tortugues joves i en ple creixement és molt necessari donar-los un suplement de calci i altres minerals.

Recomanacions nens petits:Després de tocar-les cal netejar-se les mans amb aigua i sabó, ja que les tortugues tenen flora bacteriana que pot resultar perjudicial per als humans (diarrea, vòmits, etc..).

Altres consideracions:Es recomanable visitar periòdicament un veterinari especialista en animals exòtics per tal de comprovar que l’estat de salut és el correcte.Hem de saber que aquests animalons creixen i que cada cop ocuparan més espai i embrutaran més. Per això, hem de valorar si serem capaços de cuidar-los d’una manera responsable. I el més important de tot: si algun dia no els podem tenir més a casa no hem d’alliberar-los als paratges, basses, canals, etc. Qualsevol espècie invasiva obliga a canvis en l’ecosistema on està; així que en cas de no poder ser ateses, podem deixar-les en centres de recollida de fauna exòtica. Podeu consultar a http://mediambient.gencat.cat

Fonts d'informació: 
http://clinicanimalons.com/consells/consells-per-a-tortugues/

Com hem de cuidar les nostres tortugues?

Per començar, una de les primeres preguntes que ens vam formular va ser: Com cuidarem les nostres tortugues? 

Abans d'endinsar-nos a buscar informació, hem fet una sèrie de pluja d'idees al voltant d'aquesta pregunta. D'aquesta manera ens han sorgit noves preguntes i hem pogut saber una mica més del nostre animal. 

Unes de les nostres respostes al voltant d'aquesta pregunta principal van ser: 

• Necessitem un acuari on puguin nedar. 
• També algun lloc on puguin descansar i sortir a la superfície.
• Les tortugues petites necessiten un bloc de calci. 
•  Les tortugues mengen gambes
• Els hi hem de canviar l'aigua. 

I aquestes van ser algunes de les preguntes formulades: 

• Realment necessiten plantes a l'acuari?
• Només mengen gambes o alguna cosa més?
• Quantes vegades mengen al dia?
• Cada quan s'ha de canviar l'aigua?
• A quina temperatura hem de tenir l'aigua?

Tot i això, considerem necessari que les tortugues estiguin en un hàbitat el més semblant al seu. Per això, intentarem construir un acuari amb les millors condicions per què les tortugues s'adaptin el millor possible.

D'altra banda, uns companys de la nostra classe que treballen també les tortugues han portat un altre tipus de menjar que no són gambes. També sabem, per una integrant del nostre grup, que les tortugues poden menjar pernil dolç. Per tant, intentarem descobrir què és el millor per elles.
Un altre aspecte és les vegades que hem de donar-lis de menjar. Sabem que mengen bastant però no tenim clar les vegades que les hem de donar de menjar. Per tant, hem de buscar informació.

En tant a l'aigua, hem decidit canviar-la una vegada cada dos dies. Sabem que s'embruta fàcilment a causa del menjar i la tortuga en sí però no sabem fins a quin punt s'ha d'utilitzar un filtre.

Per acabar, hem intentat respondre algunes de les preguntes però finalment, considerem necessari buscar informació per estar segurs que cuidem bé les tortugues. 

Com ha de ser l'hàbitat de les nostres tortugues?

Les tortugues poden estar en interior o exterior. Per a nosaltres, és evident que les volem cuidar en interior per poder-les tenir a l'aula. Per tant, necessitem: 

Allotjament:

Un acuari de mida petita, és a dir, almenys entre 60-80 cm. de llarg i 30-40 d'alt. Aquest tipus d'acuaris ens serviran per a tenir alguna espècie que no creixi molt. A més, necessitarem que dins d'aquest espai hi tinguem una zona terrestre de fàcil accès amb terra i algunes plantes, una zona acuàtica d'almenys 20 cm. de profunditat, una llum UVA/UVB, un filtre i en els primers anys de vida també un calentador i un termòmetre. 

Llum:
Les tortugues d’aigua necessiten llum natural (no a través d’un vidre) per poder aprofitar el Calci de la dieta i fixar-lo als ossos. Cal donar a les nostres tortugues un mínim de 5 hores de llum natural. Tanmateix, existeixen fluorescents especials que fan l’acció del sol i s’utilitzen quan les tortugues estan dins de casa i no tenen contacte amb la llum natural.
Els aquaris o terraris han de tenir la mesura d’aigua adequada (ha de cobrir les tortugues) i una superfície fora de l’aigua per poder pujar i descansar. Cal netejar l’aquari almenys dues vegades per setmana.

Temperatura:
Les tortugues són animals molt resistents i que s'adapten una gran varietat d'ambients i temperatures, tot i que es desenvolupen millor en unes condicions que altres. L'òptim de temperatura de l'aigua per a la majoria de les espècies de tortugues d'aigua més comuns, varia entre els 26 i 28 graus centígrads i la temperatura ambient hauria de ser de 25 o 26 graus centígrads perquè no noti canvis molt bruscs.

Filtració de l'aigua:
Les tortugues mengen molt, així que produeixen molts residus i embruten l'aigua ràpidament. Per mantenir l'aigua neta, podem instal·lar un sistema de filtre com el que s'usa en aquaris i canviar l'aigua freqüentment per treure les restes que no neteja el filtre. Aquesta freqüència depèn de la grandària de la tortuga, no hi ha una regla, com més neta estigui l'aigua, més a gust estaran als animals.

Fonts d'informació: 
http://www.infotortuga.com/antescompra.htm
http://clinicanimalons.com/consells/consells-per-a-tortugues/
http://www.bichomania.es/blog/6-claves-para-cuidar-mejor-tortugas-de-agua/