La closca (cuirassa) de les tortugues

Sempre ens ha cridat molt l’atenció la closca de les nostres tortugues, ens hem preguntat moltes vegades el perquè tenen closca, quina funció té, de què esta formada etc. Avui ens hem decidit a investigar sobre aquest element morfològic de les tortugues per intentar respondre les diferents preguntes plantejades:

-De que esta formada la closca de les tortugues?

-Com esta "enganxada" la closca al cos de les tortugues?

-És cert que els serveix d'element protector?

-Les tortugues fan servir la closca com si fos casa seva?

-Els serveix també per protegir els seus òrgans més delicats?

 

El primer és que no es diu closca sinó cuirassa, i tot i que,  a nosaltres a simple vista ens sembla que només esta format per una sola capa no és així en te tres.

1. La externa queratinosa d’origen dèrmic, transformada en una capsa de plaques queratinoses, com ara les ungles, encara que, algunes estan transformades en pell suau .

2.Capa dèrmica bascular.

3.La interna formada per una adaptació de les costelles.

La cuirassa de les tortugues està formada generalment per plaques òssies revestides de plaques queratinitzades, i a vegades només per plaques còrnies. Es divideix en el plastró (part ventral) i l'escut(part dorsal). La columna vertebral i les costelles es fusionen formant plaques sota la pell i formen la closca. Exteriorment a la pell, la closca està coberta per escuts, plaques còrnies que la protegeixen de manera més eficaç.

La cuirassa esta enganxada al cos de les tortugues mitjançant una soldadura que tenen a la part central de la columna vertebral (a l'esquena) i la part interior esta estructurada per plaques òssies que deriven de les costelles.

Pel que fa a les funcions de la cuirassa de les tortugues aquesta compleix multitud de funcions entre elles les següents:

-La funció principal de la cuirassa de les tortugues és la de DEFENSA

És a dir, la protecció, davant dels depredadors, la cuirassa de la majoria de tortugues es composa de plaques rígides que recobreixen un esquelet ossi de gran fortalesa. La cuirassa cobreix la zona superior, inferior i lateral, deixant només dos obertures a la zona anterior (el cap i les potes davanteres) i a la zona posterior (per les potes darreres i  la cua)

A par de la duresa,  de la cuirassa la tortuga  te altres elements i formes que els ajuda a protegir-se dels depredadors.

-La cuirassa també serveix de camuflatge per les tortugues

La majoria de les espècies aquàtiques tenen una coloració de la cuirassa fosca que les camufla amb el fons i una coloració de la part de sota de la cuirassa (plastró) més clara per si se les observa des de sota es camuflin amb la coloració del cel.

Algunes també tenen colors i formes que els permeten camuflar-se en sortir de l'aigua. Com les nostres que són tortugues aquàtiques Californianes i se les pot confondre fàcilment amb la vegetació aquàtica

FONTS:

http://palaeos-blog.blogspot.com.es/2013_07_01_archive.html

Com classifiquem a les tortugues dins del regne animal?

Abans de començar l'observació de les tortugues nosaltres ja sabíem que eren rèptils, però el que no sabem es quines característiques tenen els rèptils ja que dins d'aquest grup trobem animals molt diferents com poden ser les tortugues, les serps o els cocodrils. Per tant ens hem plantejat les següents preguntes amb la intenció de cercar informació per conèixer millor aquest tipus d'animals.

    -Com són els rèptils? Quines característiques tenen? Es divideixen en subgrups? En que es diferencien les tortugues dels altres rèptils?

Els rèptils són animals vertebrats. Els primers rèptils van viure ara fa uns 320 milions d'anys. És el primer grup de vertebrats clarament terrestres amb una adaptació bàsica per evitar la pèrdua d’ aigua: una pell impermeable.

El nom de rèptils fa referència al fet que molts d’ells es mouen reptant, és a dir arrossegant la part ventral mentre es desplacen sobre les quatre potes. No és el cas de les tortugues.

Bona part del rèptils varen desaparèixer a conseqüència, dels efectes provocats per l’impacte d’un gran meteorit. No tothom està d’acord amb aquesta teoria, però el fet és que els rèptils vivents són una representació molt reduïda de la gran varietat de rèptils que hi havia ara fa 60 milions d’anys.

Els rèptils actuals comprenen unes 6500 espècies repartides en quatre grups principals: 

1) Els quelonis: unes 270 espècies de tortugues marines, d’aigua dolça i terrestres.

2) Els sauris: més de 3700 espècies de sargantanes, llangardaixos, camaleons, dragons i iguanes

3) Els ofidis: unes 2300 espècies de serps de tota mena 

4) Els crocodilians: les 22 espècies de caimans, cocodrils i gavials

L'aigua del terrari de les tortugues ha de ser de 26º aproximadament. Això es degut a que les tortugues, al ser reptils, la seva sang no es freda, sinó que la temperatura del seu cos depen de l'ambient.

La immensa majoria dels rèptils són carnívors.  En general, la mida de les preses, des d’ invertebrats fins a mamífers, està d’acord amb la mida del depredador. Tot i això, moltes serps son capaces d’ ingerir preses molt més grans que elles mateixes gràcies a que la l’ articulació entre el crani i la mandíbula inferior és molt mòbil. 

Només les iguanes, els llangardaixos de cua espinosa i algunes tortugues terrestres, com la tortuga mediterrània, són animals herbívors tot i que poden menjar ocasionalment algun invertebrat o restes d’animals morts.

Els Rèptils. Són els vertebrats que presenten el cos recobert d'escates epidèrmiques còrnies (la mateixa substància que forma les nostres ungles i el nostre pel), tenen respiració pulmonar i es reprodueixen per fecundació interna i ous proveïts d'un embolcall calcari (closca) que els permet suportar ambients molt secs. Poden presentar quatre potes com les sargantanes o mancar d'elles com les serps. Les escates dels rèptils, a diferència de les dels peixos, són epidèrmiques, seques i impermeables, el que els permet suportar ambients molt secs.

Es distingeixen tres parts : cap, tronc i cua.

• Cap. Presenta dos orificis nasals, una boca proveïda de dents, que de vegades posseeixen glàndules verinoses (serps), o de bec corni (tortugues) i dos ulls proveïts de parpelles.

• Tronc. Presenta 4 extremitats acabades en cinc dits separats (llangardaixos), en dits units per membranes (tortuga d'aigua europea), o en aletes (tortuga llaüt). També hi ha rèptils que manquen d'extremitats (serps). Les extremitats s'articulen lateralment per la qual cosa caminen arrossegant el ventre sobre la superfície (reptació). Només durant un curt període de temps poden caminar sense reptar. Molts antics rèptils, si podien caminar sobre quatre potes (per exemple els diplodocus i els estegosaures) o sobre dues potes (per exemple els tiranosaures). .

• Cua. Va des de la cloaca fins el final.

Per conèixer més coses sobre els rèptils podeu veure els següent documental que és molt interessant:

FONTS:

Anfibios y reptiles - Guia visual. 2006. Barcelona. Editorial: Oceano

http://www.xtec.cat/~ajimeno/cn1eso/19reptilsiocells/19reptilsiocells.htm

Com respiren les tortugues sota l'aigua?

Des de que tenim les tortugues al laboratori,  hem observat que estan constantment nervioses i  pensem que no gaudeixen gaire de la peixera on estan. Aquestes tortugues són d'aigua dolça però hi estan molt poc a dintre, constantment busquen la superfície .

 En principi ens hem preguntat pels factors que poden intervenir en aquesta fet. Hem parlat  sobre la possibilitat que la temperatura de l'aigua no es  l'adequada o que l'oxigen no es suficient. Però abans  de  donar resposta a aquesta preguntes,  una companya  va formulqr la següent  pregunta: Com respiren les tortugues sota l'aigua? 

Tot i que sabem que respiren sota l'aigua, no sabem exactament com. Per això, vam agafar una  tortuga per veure si tenia branquies com els peixos, però no les vam  veure. A continuació, vam  observar-les dins de l'aigua per veure si feien algun  moviment amb la boca, però tampoc vam poder aclarir-nos. 

Arran  d'aquest  nou  interrogant,  vam fer diferents hipòtesis:

Suposo que tenen algun òrgan! 

Pot ser no ho fan i per això no estan molta estona sota l'aigua. 

I si ho fan per els orificis que tenen al nas?.

Ningú de nosaltrres hem sabut donar resposta. Així doncs, hem cregut que la nostra següent observació i investigació  seria sobre la pregunta plantejada anteriorment. "Com respiren les tortugues sota l'aigua?" Per  fer aquesta recerca, hem quedat en buscar informació  i contrastar si alguna de les nostres hipòtesis  coincidia amb la informació triada.  

Després de la recerca hem trobat  que:

• Les tortugues, igual que la majoria dels animals terrestres , té un conjunt de pulmons amb què respira. En augmentar la seva activitat, també ho fa la demanda d'aire.

• De petites neixen amb brànquies i a mesura que es van fent grans van substituint les brànquies per pulmons.

• La tortuga, depenent de l'espècie, poden aguantar la respiració durant molt de temps sota l'aigua. La quantitat de temps que poden aguantar la respiració està proporcionalment relacionada amb com és d'activa . 

Alguns estudis diuen que les tortugues pràcticament no respiren en absolut. En canvi, poden prendre l'aire per una zona diferent del cos i per tant per mitjans diferents als pulmons tradicionals. Estudis posteriors van mostrar que l'aire s'absorbeix realment a través de les brànquies, situades al coll en algunes i a través de la pell del coll en altres. També a prop de la zona anal de la tortuga, on s'absorbeix l'aire a través de dos sacs. Aquests sacs, com la gola, tenen petits vasos sanguinis capil·lars  que poden absorbir l'oxigen necessari l'aigua.

Bé,  com a grup, ens queda clar que les tortugues tenen diferents maneres de respirar sota l'aigua  depenent del tipus. Per exemple:

• La tortuga  "almizclera"  habita al sud del Canadà i l'est dels Estats Units. És una petita tortuga d'aigua dolça. Passa gairebé tot el temps sota l'aigua i només surt a terra per posar ous (si és femella). Ho fan sense cap dificultat perquè al mateix temps poden respirar per la llengua. Les papil· les de la llengua estan adaptades per extreure l'oxigen de l'aigua. Així, poden passar llargs períodes sota la superfície sense necessitat de sortir a l'exterior.

• Diverses tortugues de coll de serp australianes, també d'aigua dolça, respiren per la claveguera. La tortuga de "Fitzroy" i diverses espècies del gènere Elseya són capaces de bombar aigua a través de l'anus fins a seixanta vegades per segon, de manera que tenen un flux sempre renovat d'aigua rica en oxigen on passa per unes càmeres situades a la claveguera que contenen uns òrgans semblants a brànquies que extreuen l'oxigen. 

En el cas de les nostres tortugues "californianes", podem afirmar que  necessiten estructures branquials per a viure i  malgrat tenir unes certes peculiaritats, la seva respiració és completament pulmonar.

Què són les nostres tortugues?

Un cop hem tingut el terrari preparat i hem posat les tortugues a l’aigua les hem estat observant i ens hem preguntat vàries preguntes, una d’aquestes és: quin és el sexe de les nostres tortugues? Amb aquesta pregunta hem obert un diàleg per intentar saber què eren, fins que un de nosaltres a agafat una tortuga i la ha mirat per sota per si veia alguna cosa. Desprès d’aquest gest, tots ens hem posat a riure, però en realitat cap sap com s’observa això. A més, també hem pensat que potser la que era més gran era el mascle i l’altre la femella, etc.

Desprès de les preguntes que hem tingut sobre si es mascle o femella hem decidit buscar informació i portar-la per detectar què és cada tortuga.

Un cop hem tingut la informació recollida, sabem que el sexe de les tortugues s’observa a partir d’uns punts concrets:

• Mida: Els mascles són més petits que les femelles, sempre que tinguin la mateixa edat.

• Mida de la cua: Els mascles presenten cues més gran i més gruixudes.

• Llargada de les ungles: Els mascles tenen les ungles de les potes davanteres molt més llargues.

• Forma de la closca inferior: Les femelles la tenen plana, en canvi, els mascles la tenen amb forma corva, com amb forma de U,  ja que per aparellar-se el mascle s’ha de posar sobre la femella i així es pot aguantar bé.

Tot i aquests aspectes que hi han per detectar-ho, de moment és molt complicat observar-ho perquè això es detecta quan són més grans, i les nostres encara no tenen l'edat suficient per detectar aquests aspectes amb seguretat.

Així doncs, ens hem posat a observar les tortugues i hem arribat a la hipòtesis que, tot i no poder-ho saber segur, potser una d'elles és el mascle, ja que ara mateix, amb una de les úniques coses que podem observar és la seva vida, i una és més gran que l'altre.

Seguirem observant per tal d'anar veient la seva evolució, i així detectar més aspectes per determinar el ssexe de cada tortuga.